"El gran Lebowski" de Joel i Ethan Coen

El gran Lebowski és una comèdia dels germans Coen que s'estrenà el 1998 i que, tot i que en el seu moment no va rebre grans reconeixements en forma de premis i va ser bastant criticada, sí que al llarg del temps s'ha consolidat com una de les grans pel·lícules d'aquests directors, juntament amb Fargo (1996) o No es país para viejos (2007). 

Aquest film és protagonitzat pel californià aturat Jeff Lebowski (Jeff Bridges), també anomenat "The Dude", qui es veu involucrat en el segrest de la dona d'un multimilionari que curiosament es diu com ell quan un dia decideix anar a casa seva per tal de reclamar que li pagui una catifa, la qual va ser malmesa per un grup de "matons" que erròniament varen arribar al Dude en comptes del vell ric.

Us recomanem aquesta pel·lícula (ara considerada de culte) pels seus personatges pintorescos, el seu guió molt ben elaborat i per la seva banda sonora.

Esperem que us agradi!

Enllaç Cuevana: http://www.cuevana.tv/#!/peliculas/859/the-big-lebowski

The Curious Case of Benjamin Button

 Maybe it's more popular the film that lately has been released and starred by Brad Pitt, but here in the blog we will talk about the book, that was written before the film (1922). In fact, more than a book, we could say that it is a tale because it only has 10 pages. It's a very short story about a man that was born old and grows up on the opposite way of the others. So, he doesn't get on with the other people as when he is old, the others that are his same age are babies, and when he is about to die he is a baby,while the other are old.

The writer is F. Scott Fitzgerald (1896 – 1940) that was an American author of a lot of novels and short tales for all ages. His gold age was in the 20's, fantastic years after the First World War when the United Estates was living a good economic and cultural moment. He was even in a literary movement of the United States called the Lost Generation.

You can find the book on the Internet in the following link that we give you; the book is free and very easy to understand : 

Online book of Curious Case of Benjamin Button (http://www.readbookonline.net/read/690/10628/)

"Apocalypse Now" de Francis Ford Coppola

Apocalypse Now és un drama bèl·lic americà del 1979 que fou dirigit pel cèlebre Francis Ford Coppola (Triologia d'El Padrí, Dràcula de Bram Stoker), qui es va basar en la novel·la de Joseph Conrad, Heart of Darkness.

Aquesta pel·lícula, ambientada en plena guerra del Vietnam, explica la història del capità Willard (Martin Sheen), el qual ha estat triat per endinsar-se en la frondosa selva vietnamita per capturar i eliminar el coronel Kurtz, brillantment interpretat per Marlon Brando, qui, amagat a la frontera de Cambodja, ha creat el seu propi exèrcit amb un grup d'indígenes que l'adulen com un déu, tot distanciant-se de la política militar dels americans. No obstant, el viatge cada vegada s'anirà degradant més –els companys de Willard acaben perdent el nord pel fet d'estar allunyats de casa i a causa de les drogues, hi ha diversos atacs bèl·lics, malalties i infeccions, aïllament, etc.–, fet que provoca que Willard arribi al seu límit psicològic i acabi convertint-se en algú semblant al qui ha de matar.

Així doncs, us recomanem aquest film, premiat amb la Palma d’Or del Festival de Cannes de 1979 i amb dos Òscar –tot i que va estar nominat a 6 més–, pel seu excel·lent guió, en el qual s’hi plasma la duresa d’aquella guerra i les conseqüències físiques i mentals que varen patir els que la van viure en primera persona –com el mateix Willard, els seus homes o el boig coronel Kilgore (Robert Duvall)–; però també per la fotografia i la banda sonora –exemplificades en la la primera escena, en la que sona The End de The Doors, mentre un bosc és explotat pel napalm–, i les seves interpretacions, sobretot les de Marlon Brando, el qual es pensava en aquella època que ja havia passat a la història, Michael Sheen i Robert Duvall.

Us deixem el trailer i l’enllaç del Cuevana per si us ha convençut!

http://www.cuevana.tv/#!/peliculas/1002/apocalypse-now

Soul Surfer

The world of sport, the ocean, and the desire of winning or overcoming yourself are present in this movie, which is classified as drama, and is characterized by being based on a true story. I'm referring to the movie Soul Surfer, a film that explains the story of Bethany Hamilton, a girl who loves surfing but unfortunately has an accident caused by a shark that leaves her without an arm. Rather than surrendering, she gains more self confidence and courage so she decides to go back and continue surfing without letting that any obstacle stops her.

It isn't a movie that has won a lot of awards but it's important because it shows you the importance of wanting something and fighting to get it. So, from the blog we want to recommend you to see it and see it in English not only for the plot but also because it is easy to understand and useful for all of you who are interested in improving your English.

Director : Sean McNamara

Main actors : Anna Sophia Robb, Dennis Quaid and Helen Hunt.

Year : 2011

Country: United States

Mikal Cronin a l'Apolo [2]

El proper 22 de juny aquest noi de Lacuna Beach (CA, EUA) passarà per Barcelona per presentar el seu primer disc, Mikal Cronin (2011), tenint com a teloners, a més a més, als barcelonins (i ja esmentats anteriorment) Univers.

Tot i que la seva música estigui fortament inspirada en el pop dels 60 de T.Rex i The Beatles, Cronin presenta la seva música amb un toc de garage i lo-fi, ja que el productor del seu disc és Ty Segall (líder de la banda de garage amb el seu mateix nom; de fet, Cronin en va ser el baixista durant una època), a part d'estar molt en contacte amb els americans Thee Oh Sees (que han tocat a l'edició d'enguany del Primavera Sound).

Us deixem amb l'enllaç de la pàgina de l'Apolo, on trobareu tota la informació del concert, i amb un vídeo de Mikal Cronin, juntament amb la pàgina de bandcamp del grup de garage Univers.


http://www.sala-apolo.com/agenda.asp?whh=6266

Bandcamp: http://univvers.bandcamp.com/

Legendary Child

Se sap des de finals de març que el llegendari grup de rock, Aerosmtih, té previst gravar un nou disc en el qual es reculli l'estil que tenia en la seva primera etapa per allà els anys 70. Així doncs, per acabar de confirmar aquesta notícia, han estrenat la que serà la primera cançó del seu primer àlbum des del 2004, Legendary Child.

 L'àlbum rep el títol de Music from another dimension i està previst que surti a la venda el pròxim 28 d'agost malgrat que la seva gira mundial comença el dia 16 del mes que ve a Minneapolis ( Estats Units). Així doncs, per aquells que no pugueu esperar fins l'agost, aquí us deixem el nou single d'Aerosmith.

Primavera Sound 2012

D'aquí menys d'una setmana se celebrarà el festival més important de música alternativa de Catalunya -i potser d'Espanya-, el San Miguel Primavera Sound, al Parc del Fòrum (Barcelona). No obstant, per aquells que no teniu l'entrada, heu de saber que durant la setmana es faran diferents concerts totalment gratuïts a la ciutat -a Arc de Triomf, el Parc de la Ciutadella i diferents locals-, com ara els de Black Lips, Dirty Beaches, Veronica Falls, Boreals, Nacho Vegas, The Walkmen, Joe Crepúsculo o Obits, entre molts d'altres.

De totes maneres, cal destacar les múltiples actuacions de grups internacionalment reconeguts durant els dies 31 de maig i 2 de juny, com els britànics The Cure, Yo La Tengo, The Drums, Wilco, Franz Ferdinand, Beirut, Jeff Mangum, Kings of Convenience o Beach House. No obstant, com ja ha manifestat vàries vegades el director del festival, el Primavera Sound es caracteritza per portar també grups emergents que tenen un gran futur; així doncs, pels que van al festival, els recomanem que vagin a veure sense cap mena de dubte Thee Oh Sees, Wavves, Neon Indian, Chavez, Real Estate, Jamie XX, Beach Beach, Death in Vegas, Girls, Grimes, Iceage o John Talabot, per exemple.

 

Anunci del Primavera Sound 2012

Com es pot veure, aquesta és una edició molt completa: tant pels caps de cartell, com pels diferents estils de música (hi ha pop dels 80, rock dels 90, garage, folk, electrònica o indie).

Ja per acabar, us deixem amb l’enllaç de la pàgina oficial per tal que pugueu veure els horaris tant del festival dins del recinte del Fòrum, com dels altres concerts que s’aniran donant a diferents punts de la ciutat comtal: http://sanmiguelprimaverasound.es/?lang=ca

Close to me de The Cure

I'd rather dance with you de Kings of Convenience

New Direction de Black Lips

King of the beach de Wavves

Plants de Beach Beach

Down by the water de The Drums

Sweet 17 de Dirty Beaches

"Snatch" de Guy Ritchie

Snatch (Guy Ritchie, 2000), la segona pel·lícula d'aquest director britànic –dos anys abans va dirigir Lock, Stock and Two Smoking Barrels–, és un thriller còmic ambientat als baixos fons criminals de Londres que es desenvolupa a partir de dos fils argumentals, amb un final comú: la recerca d'un diamant gegant robat i els problemes que té Turkish, un promotor de boxa.

Us recomanem totalment aquest film, amb un guió delirant, uns personatges molt ben definits i interpretats per grans actors –Brad Pitt, Benicio del Toro, Jason Statham, o Alan Ford, entre altres–, i una manera de narrar la història molt semblant a Tarantino o els germans Coen.

Us deixem el trailer i l'enllaç del Cuevana per poder veure la pel·lícula (en versió original):

Enllaç Cuevana: http://www.cuevana.tv/#!/peliculas/830/snatch

Michael Kiwanuka

Fa uns mesos Michael Kiwanuka era un desconegut però de cop, la BBC va posar gran part de la seva confiança en ell i el van proposar per ser un dels artistes de la llista: Sound Of 2012.

Michael Kiwanuka té 24 anys, és del sud d'Anglaterra i la seva qualitat més destacable és un registre vocal típic d'un soulman ; fins i tot han arribat a comparar-lo amb Ottis Redding, un del personatges més significatius del soul. Gràcies a la seva veu, el 26 de març d'aquest any va publicar el seu primer disc titulat "Home Again". Així doncs, des del blog us animem a que al igual que la BBC, li doneu una oportunitat ja que músics com ell ajuden a mantenir viu l'esperit de la música del segle XX, en aquest cas el soul, i s'allunyen de la música comercial i electrònica que predomina actualment a tot arreu.

Aerosmith i la seva gira 2012

El cantant nord-americà Steven Tyler, vocalista de la prestigiosa banda  de rock Aerosmith, va prometre als seus seguidors en una conferència de premsa, no decebre'ls ja que el grup es torna a ajuntar.

Les declaracions de Tyler fan referència al llançament del nou disc de la banda que serà en tres mesos i en el qual s'inclouran cançons inèdites que seran interpretades durant la seva gira per Amèrica del Nord en una gira anomenada "The Global Warming Tour".

El guitarrista d'Aerosmith, Joe Perry, ha assenyalat que en aquesta gira serà la primera vegada que tocaran temes nous, però no es deixaran de banda els clàssics. No obstant, el grup ve de fer un llarga i exitosa gira per Japó i Sud-amèrica, però a partir del 16 de juny, a Minneapolis, faran un recorregut que els portarà per 18 ciutats nord-americanes, entre les quals hi ha Chicago, Dallas, Denver, Houston, Las Vegas, Los Angeles i Philadelfia.

Pel proper 8 d'agost, es té programada la darrera actuació de la banda dins d'aquesta gira a la ciutat de Tacoma (Washington). Les entrades ja són a la venda.

Aquest nou treball discogràfic és el primer després de 8 anys i constitueix el quinzè àlbum d'estudi, incloent temes com "Beautiful" i "Out To The Lights".

Aquesta banda rockera en tota la seva trajectòria ha venut més de 150 milions de còpies a nivell mundial i forma part del Saló de la Fama del Rock, obtenint fins ara quatre premis Grammy.

"Dear Catastrophe Waitress" de Belle & Sebastian

Aquesta banda d'indie-pop, formada el gener de 1996 a Glasgow i inspirada en mites com The Smiths, Bob Dylan o Nick Drake, va treure l'any 2003 -després d'uns quants desastres seguits que van fer perillar la seva continuïtat- Dear Catastrophe Waitress (Rough Trade Records), amb unes cançons delicades i molt pop, plenes de detalls i originals lletres.

Aquest sorprenent treball va comportar que el grup tornés a ser valorat positivament i fos mundialment conegut per hits com Piazza, New York Catcher (la qual forma part de la banda sonora de Juno), I'm a Cuckoo o Step Into My Office, Baby, els quals els podreu escoltar en els enllaços del final de la publicació.

Així doncs, en aquesta ocasió us recomanem música indie d'alta qualitat que de ben segur que us encantarà!

"Halcyon Digest" de Deerhunter

Deerhunter és un grup de garage-punk format l'any 2001 a la ciutat americana d'Atlanta, Georgia, que el 2010 va treure el seu quart i últim àlbum, Halcyon Digest. Gràcies als seus múltiples hits i joies, aquest quintet, liderat pel carismàtic Bradford Cox, va aconseguir consolidar-se dins del panorama de la música indie i arribar a tocar a festivals tan consagrats com el de Coachella (EUA), Glastonbury (GB) o el barceloní Primavera Sound, entre altres.

Us deixem amb algun dels temes d'aquest cd, a veure si us agraden.

Boreals a la Jazz Cava

Els Boreals, originats a Barcelona el gener del 2011 i integrats pels bessons Xavier i Victor Paradis i Miquel Serra, són una banda d’electrònica post-rock que vindran a la Jazz Cava de Vic el proper divendres dia 13 –dins el cartell de 4-to-the-floor– per  presentar el seu nou EP, Grecia (Irregular Label, 2012), juntament amb el primer anomenat Roma (2011).

Si us agraden Explosions in the Sky o Caribou, us recomanem totalment que aneu a veure aquest trio de joves promeses perquè de ben segur que no us decebran!

Aquí teniu l’enllaç de bandcamp per escoltar-los i seguidament l'esdeveniment del Facebook per a més informació:

http://www.facebook.com/events/378693988817392/

Set anys en el Tibet

Set anys en el Tibet és una pel·lícula d'Estats Units gravada estrenada al 1997 a Mendoza, Argentina. La pel·lícula està basada en el llibre autobiogràfic de l'alpinista Heinrich Harrer del 1953 on relata les seves pròpies vivències al Tibet entre 1944 i 1950 (en la Segona Guerra Mundial i en l'entrada de l'exèrcit d'Alliberació Popular de Xina). Va ser dirigida per Jean Jacques Annaudy i protagonitzada per Brad Pitt, David Thewlis, B.D Wong...A més a més va ser nominada al Globus d'Or i al Grammy.


SINOPSI: 
Heinrich Harrer va ser un famós alpinista austríac, que va intentar l'ascensió al Nanga Parbat, però, malauradament, la seva aventura es va veure bruscament interrompuda per l'esclat de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Tant ell com el seu company Peter Ausehnaiter van ser tancats en un camp de concentració, del qual  van aconseguir escapar a través de les muntanyes.

Si no heu vist aquesta pel·lícula us recomanem veure-la ja que no només mostra molt bé la historia sinó que també la música, els actors, el paisatge... ajuden a passar un molt bon moment gaudint d'aquesta gran pel·lícula.

"Taxi Driver" de Martin Scorsese

Taxi Driver (Martin Scorsese, 1976) és un drama ambientat a la Nova York d’un temps després de la guerra del Vietnam i que té com a protagonista a Travis Bickle (Robert De Niro), un ex-soldat depressiu i aïllat de la societat que, com que pateix de problemes d’insomni, comença a treballar com a taxista durant les nits, fet que li permet estar en contacte amb la tenebrosa vida nocturna de la gran ciutat, sinònima de violència, adulteri, corrupció, prostitució…

Mentre el film avança, Travis va anotant tots els seus pensaments i vivències en un diari, a la vegada que, paral·lelament, la seva concepció sobre la societat es va tornant més crítica i pessimista, cosa que provoca que comenci a tramar un pla per tal de detenir aquesta situació: assassinar el candidat a la presidència dels Estats Units d’Amèrica ("Escuchad imbéciles de mierda, aquí hay un hombre que va a cortar por lo sano, un hombre que va a hacer frente a la chusma, a la prostitución, a las drogas, a la podredumbre, a la basura. Un hombre que acabará con todo eso”). No obstant, Travis sembla trobar un bri d’esperança en una jove prostituta (Jodie Foster), a la qual intenta ajudar per tal que no es “contamini” de l’escòria de Nova York.

Us recomanem aquesta pel·lícula –guanyadora de la Palma d’Or del Festival de Cannes i nominada a quatre Premis Òscar, entre altres– per les brillants interpretacions tant de De Niro, com de la jove Foster, i per una exhausta i crítica anàlisi de la societat americana dels anys 70, plasmada en un guió brutalment elaborat per Paul Schrader.

"Blue Velvet" de David Lynch

Blue Velvet (1986) és una pel·lícula que, malgrat les complicacions per dur-se a terme i el poc suport per part de la crítica d'aquells moments, ha acabat esdevenint un gran film de culte i el trampolí que va acabar de llançar a la fama el seu director, David Lynch, després d'altres treballs com L'home elefant (1980) . 

Aquest thriller s'inicia quan Jeffrey Beaumont (Kyle MacLachlan), una vegada havent visitat el seu pare a l'hospital, troba entre els arbustos una orella humana. En aquell moment, decideix portar-la a la policia per tal que el detectiu Williams (George Dickerson) descobreixi de qui és i com ha arribat a parar allà. No obstant, ni el mateix Jeffrey hauria pogut imaginar tots els misteriosos i intrigants successos que viurà en el seu petit i tranquil poble de Carolina del Nord a causa de la seva inusual troballa.

Així doncs, si voleu passar dues hores sense poder desenganxar els ulls de la pantalla ni un segon, us la recomanem al 100%!

"Un déu salvatge"

Un déu salvatge, escrita i dirigida per Roman Polanski (Chinatown, La llavor de diable), és una pel·lícula que se centra en una reunió que mantenen dos matrimonis (Cristoph Waltz i Kate Winslet amb Jodie Foster i John C. Reilly), al principi totalment civilitzada, per parlar sobre la recent baralla que han tingut els seus fills en un parc. No obstant, aquesta trobada s'anirà complicant fins a límits inimaginables.

Us recomanem, a més a més, que us la mireu en anglès perquè, a part que òbviament així practicareu aquesta llengua tan important, podreu copsar els matisos tan irònics que té la pel·lícula i que en la versió castellana o catalana s'han perdut.

Així doncs, esperem que us agradi aquest film, que sense cap mena de dubte va ser un dels preferits de la crítica del 2011.

Els Jocs de la Fam al cine

Els Jocs de la Fam és una novel·la de ciència ficció escrita per Suzanne Collins ( escriptora i guionista dels Estats Units). El primer llibre d'aquesta trilogia  ( Jocs de la Fam, En Flames i L'ocell de la Revolta ) va ser publicat el 14 de setembre de 2008, però en Espanya, el pròxim mes d'abril, més en concret el dia 20, s'estrenarà la pel·lícula dels Jocs de la Fam.
El director és Gary Ross ( USA) i els actors principals : Jennifer Lawrence, Elizabeth Banks, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Willow Shields, Wes Bentley, Woody Harrelson i Donald Sutherland.


ARGUMENT: 
Un passat de guerres ha deixat els 12 districtes que divideixen Panem sota el poder tirànic del "Capitoli". Sense llibertat i en la pobresa ningú pot sortir dels límits del seu districte. Només una noia de 16 anys, Katniss Everdeen, que gosa desafiar les normes per aconseguir menjar. Els seus principis es posaran a prova amb " Els jocs de la fam", un espectacle televisat que el mateix Capitoli organitzat per humiliar a la població.


Cada any, dos representants de cada districte seran obligats a subsistir en un medi hostil i lluitar a mort entre ells fins que només quedi un sol supervivent. Quan la seva germana petita és escollida per participar, Katniss no dubta a ocupar el seu lloc decidida a mostrar, amb la seva actitud ferma i decidida, que encara en les situacions més desesperades hi ha lloc per l'amor i el respecte.


* Així doncs, per aquells que estigueu interessats en llegir algun llibre i no sapigueu quin, la trilogia dels Jocs de la Fam és totalment recomanable. Per altre banda, si no us agrada llegir o us agrada més el cinema, podeu esperar al 20 d'abril per veure la pel·lícula.

Good Bye, Lenin!

Good Bye, Lenin! (Wolfgang Becker, 2003) és una comèdia dramàtica alemanya situada a l’octubre de 1989 i que narra com Alex (Daniel Brühl), fill d’una famosa política socialista de l’Alemanya Oriental que per culpa d’un accident ha estat vuit mesos en coma, intenta salvar la seva mare fent-la viure en una espècie de museu del socialisme per tal que no s’adoni de l’enderrocament del Mur de Berlín i el triomf del capitalisme, i així evitar que torni a recaure malalta de nou.

No obstant, el que comença essent una petita mentida acaba convertint-se en una gran estafa quan la germana d’Alex i fins i tot alguns veïns s’encarreguen de mantenir la farsa fent-li creure que el pensament de Lenin s’ha mantingut.

Us recomanem aquesta pel·lícula, guanyadora de tres Premis del Cine Europeu l'any 2003, perquè explica d’una manera molt distesa, barrejant-hi el pensament liberal del jove i una història d'amor, però a la vegada entenedora la unificació de les dues Alemanyes i, a més a més, s'aprofita per fer una dura crítica tant del socialisme (sense llibertat, ple de burocràcia i militarisme), com del capitalisme (purament materialista). 

Mujeres i Telephones Rouges a la Jazz Cava

Aquest cap de setmana la Jazz Cava de Vic penja el cartell de "complet" en portar tant divendres com dissabte quatre grups rellevants de l'underground català i espanyol: divendres, els barcelonins Mujeres, talonejats per Naturalesa Salvatge, vindran per presentar-nos el seu segon àlbum Soft Games (Sones, 2012), amb temes molt més elaborats que ens fan recordar al garage-rock de Joy Division o Crystal Stilts. 

I dissabte, els gallecs Telephones Rouges (aquí us podreu descarregar el seu treball juntament amb els Piñata) i els Univers (bandcamp), amb integrants de Mujeres i Aliment.

Ambdós concerts començaran a les 22.00h i costaran 6 euros. Així doncs, esperem que us animeu i hi aneu!

Per més informació, us deixem els enllaços dels esdeveniments del Facebook.

http://www.facebook.com/events/280629351997953/
http://www.facebook.com/events/259471137466369/

Veronica Falls

Aquest quartet format per quatre escocesos establerts a Londres va treure el seu primer àlbum, Veronica Falls (Slumberland), l'any passat, el qual va ser presentat durant el Primavera Club 2011 a Barcelona amb molt bones crítiques per part del públic i la premsa.

I és que totes les seves cançons són petites joies que amb  una veu harmoniosa i una compenetració musical bestial ens fan recordar a grups dels anys vuitanta i noranta i a la més pura Velvet Underground.

Us recomanem que us escolteu amb atenció tots els seus temes i, si us agraden tant com a nosaltres, sapigueu que tindreu l'oportunitat de veure'ls de nou el dissabte del Primavera Sound 2012.

Finalment, us deixem amb el seu primer hit, que els ha permès trepitjar els escenaris de mig món!

The Strange Boys a Barcelona

The Strange Boys, una banda de rock 'n' roll d'Austin (Texas), tornen el pròxim 22 d'abril a la Sala Apolo de Barcelona per presentar el seu tercer àlbum, Live music (Rough Trade, 2011), on deixen de banda el garage-lofi característic dels seus dos primers treballs i presenten temes molt més seriosos, musicalment més elaborats i rockers.

Així doncs, us deixem amb l'enllaç del concert, on hi ha tota la informació necessària (aquí) i amb dos videoclips: el primer, Me and You, una de les noves cançons; i el segon, el seu hit més conegut, Be Brave.

Esperem que us agradin!

"Melancholia" de Lars von Trier

Melancholia (Lars von Trier, 2011) és un drama apocalíptic que se centra en la relació de dues germanes (Kirsten Dunst i Charlotte Gainsbourg), prèviament i posterior al previst matrimoni d'una d'elles, mentre un planeta -del mateix nom que el títol- està a punt de col·lisionar contra la Terra.

Sens dubte, aquesta pel·lícula és una de les joies del 2011 pel seu gran repartiment, una banda sonora colossal i una escena final de pell de gallina; i, precisament per aquestes raons, ha estat guanyadora d'un premi al Festival de Cannes -tot i les polèmiques declaracions del seu director respecte Adolf Hitler- i de tres més en els Premis del Cinema Europeu.

Us la recomanem al cent per cent!

Torna Paul McCartney

Paul McCartney, més conegut per ser el que tocava el baix en els Beatles, traurà a la venta el pròxim 6 de febrer el seu nou disc titulat " Kisses on the bottom ". És un disc de versions amb dos temes originals d'ell ( My Valentine i Only our hearts ), en ell es veu una gran influència de jazz amb un toc d'estil de Frank Sinatra. Així doncs, per aquells que us agrada el jazz o la veu de Paul, el pròxim 6 de febrer podreu gaudir del seu nou disc.

MATES MATES

MATES MATES és un grup format per cinc integrants de Vic que presentaran el seu primer disc Vida Animal (2012, Famèlic Records) el proper 4 de febrer a la Jazz Cava de Vic. Amb una mescla entre Pavement i la música de la nostra terra dels anys 70 han compost 12 originals cançons cantades en català i italià que faran vibrar a qualsevol amb un directe potent i dinàmic.

Certament aquest quintet ja està donant pistes que arribarà molt lluny en ser confirmats en la seva primera gira els bolos del PopArb i Faraday. Així doncs, si teniu l'oportunitat, us recomanem que hi aneu!

Finalment, us deixem amb el link del seu bandcamp per poder-los escoltar, clicant aquí.

DENIP

Molt aviat a l'Escorial celebrarem el dia internacional de la Pau, dia que recorda a Gandhi, qui lluità per la pau i la igualtat i fou assassinat a la data de 30 de gener de 1948. És en el seu honor que podem celebrar el DENIP.

Aquest any treballarem una instituació francesoa anomenada Taizé, i el seu fundador: Germà Roger.

Taizé és una comunitat cristiana on cada setmana s'hi apleguen mil·lers de joves, en un estiu poden rebre uns 10.000 joves. Taizé acull a gent d'arreu del món, està pensant per joves d'entre 15 i 29 anys que volen viure en comunitat per trobar alguna cosa més que el que tenen a la vida real. Però obre també les portes a majord e 30 anys i a famílies amb nens (Olinda)

El Germà Roger, fou el seu fundador: tot començà amb la idea d'acollir necessitats a les portes de la 2a guerra mundial, més tard en un orfanat per a nens que havien perdut els pares durant la guerra, i finalment s'hi ajuntaren més germans i començà a formar-se el Taizé que coneixem ara. El Germà Roger morí el 16 d'agost de 2005, assassinat a mitja pregària de nit.

Volem recordar la feina que va fer, treballant sempre per la pau i tot el que ha deixat: LA COMUNITAT DE TAIZÉ.

http://www.taize.fr/es_article4784.html

Arctic Monkeys al Palau Sant Jordi

Ja fa sis anys que aquest quartet de Sheffield va començar a tocar temes per a joves alternatius; temes com  I bet you look good on the dancefloor o Mardy Bum: frescos, plens d'energia i que ràpidament van pujar com l'escuma. No obstant, a mida que el temps ha anat passant, aquells quatre nois s'han fet grans, i així ho ha fet la seva música, arribant a la màxima maduració en el seu quart àlbum, Suck it and see (Domino Records, 2011), on s'ha implantat el rock més pur i seriós dels 70.

Així doncs, amb un molt bon directe i totalment entregats al públic, els Arctic Monkeys visitaran Barcelona el pròxim 28 de gener per presentar-nos el seu últim treball i, per què no, recordar aquells altres "hits" que els van fer mundialment famosos.

Us deixem amb el seu últim videoclip estrenat fa poc més d'una setmana i amb el link (clissant aquí) per poder comprar les entrades, si és que encara no les teniu!