Aerosmith i la seva gira 2012

El cantant nord-americà Steven Tyler, vocalista de la prestigiosa banda  de rock Aerosmith, va prometre als seus seguidors en una conferència de premsa, no decebre'ls ja que el grup es torna a ajuntar.

Les declaracions de Tyler fan referència al llançament del nou disc de la banda que serà en tres mesos i en el qual s'inclouran cançons inèdites que seran interpretades durant la seva gira per Amèrica del Nord en una gira anomenada "The Global Warming Tour".

El guitarrista d'Aerosmith, Joe Perry, ha assenyalat que en aquesta gira serà la primera vegada que tocaran temes nous, però no es deixaran de banda els clàssics. No obstant, el grup ve de fer un llarga i exitosa gira per Japó i Sud-amèrica, però a partir del 16 de juny, a Minneapolis, faran un recorregut que els portarà per 18 ciutats nord-americanes, entre les quals hi ha Chicago, Dallas, Denver, Houston, Las Vegas, Los Angeles i Philadelfia.

Pel proper 8 d'agost, es té programada la darrera actuació de la banda dins d'aquesta gira a la ciutat de Tacoma (Washington). Les entrades ja són a la venda.

Aquest nou treball discogràfic és el primer després de 8 anys i constitueix el quinzè àlbum d'estudi, incloent temes com "Beautiful" i "Out To The Lights".

Aquesta banda rockera en tota la seva trajectòria ha venut més de 150 milions de còpies a nivell mundial i forma part del Saló de la Fama del Rock, obtenint fins ara quatre premis Grammy.

"Dear Catastrophe Waitress" de Belle & Sebastian

Aquesta banda d'indie-pop, formada el gener de 1996 a Glasgow i inspirada en mites com The Smiths, Bob Dylan o Nick Drake, va treure l'any 2003 -després d'uns quants desastres seguits que van fer perillar la seva continuïtat- Dear Catastrophe Waitress (Rough Trade Records), amb unes cançons delicades i molt pop, plenes de detalls i originals lletres.

Aquest sorprenent treball va comportar que el grup tornés a ser valorat positivament i fos mundialment conegut per hits com Piazza, New York Catcher (la qual forma part de la banda sonora de Juno), I'm a Cuckoo o Step Into My Office, Baby, els quals els podreu escoltar en els enllaços del final de la publicació.

Així doncs, en aquesta ocasió us recomanem música indie d'alta qualitat que de ben segur que us encantarà!

"Halcyon Digest" de Deerhunter

Deerhunter és un grup de garage-punk format l'any 2001 a la ciutat americana d'Atlanta, Georgia, que el 2010 va treure el seu quart i últim àlbum, Halcyon Digest. Gràcies als seus múltiples hits i joies, aquest quintet, liderat pel carismàtic Bradford Cox, va aconseguir consolidar-se dins del panorama de la música indie i arribar a tocar a festivals tan consagrats com el de Coachella (EUA), Glastonbury (GB) o el barceloní Primavera Sound, entre altres.

Us deixem amb algun dels temes d'aquest cd, a veure si us agraden.

Boreals a la Jazz Cava

Els Boreals, originats a Barcelona el gener del 2011 i integrats pels bessons Xavier i Victor Paradis i Miquel Serra, són una banda d’electrònica post-rock que vindran a la Jazz Cava de Vic el proper divendres dia 13 –dins el cartell de 4-to-the-floor– per  presentar el seu nou EP, Grecia (Irregular Label, 2012), juntament amb el primer anomenat Roma (2011).

Si us agraden Explosions in the Sky o Caribou, us recomanem totalment que aneu a veure aquest trio de joves promeses perquè de ben segur que no us decebran!

Aquí teniu l’enllaç de bandcamp per escoltar-los i seguidament l'esdeveniment del Facebook per a més informació:

http://www.facebook.com/events/378693988817392/

Set anys en el Tibet

Set anys en el Tibet és una pel·lícula d'Estats Units gravada estrenada al 1997 a Mendoza, Argentina. La pel·lícula està basada en el llibre autobiogràfic de l'alpinista Heinrich Harrer del 1953 on relata les seves pròpies vivències al Tibet entre 1944 i 1950 (en la Segona Guerra Mundial i en l'entrada de l'exèrcit d'Alliberació Popular de Xina). Va ser dirigida per Jean Jacques Annaudy i protagonitzada per Brad Pitt, David Thewlis, B.D Wong...A més a més va ser nominada al Globus d'Or i al Grammy.


SINOPSI: 
Heinrich Harrer va ser un famós alpinista austríac, que va intentar l'ascensió al Nanga Parbat, però, malauradament, la seva aventura es va veure bruscament interrompuda per l'esclat de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Tant ell com el seu company Peter Ausehnaiter van ser tancats en un camp de concentració, del qual  van aconseguir escapar a través de les muntanyes.

Si no heu vist aquesta pel·lícula us recomanem veure-la ja que no només mostra molt bé la historia sinó que també la música, els actors, el paisatge... ajuden a passar un molt bon moment gaudint d'aquesta gran pel·lícula.

"Taxi Driver" de Martin Scorsese

Taxi Driver (Martin Scorsese, 1976) és un drama ambientat a la Nova York d’un temps després de la guerra del Vietnam i que té com a protagonista a Travis Bickle (Robert De Niro), un ex-soldat depressiu i aïllat de la societat que, com que pateix de problemes d’insomni, comença a treballar com a taxista durant les nits, fet que li permet estar en contacte amb la tenebrosa vida nocturna de la gran ciutat, sinònima de violència, adulteri, corrupció, prostitució…

Mentre el film avança, Travis va anotant tots els seus pensaments i vivències en un diari, a la vegada que, paral·lelament, la seva concepció sobre la societat es va tornant més crítica i pessimista, cosa que provoca que comenci a tramar un pla per tal de detenir aquesta situació: assassinar el candidat a la presidència dels Estats Units d’Amèrica ("Escuchad imbéciles de mierda, aquí hay un hombre que va a cortar por lo sano, un hombre que va a hacer frente a la chusma, a la prostitución, a las drogas, a la podredumbre, a la basura. Un hombre que acabará con todo eso”). No obstant, Travis sembla trobar un bri d’esperança en una jove prostituta (Jodie Foster), a la qual intenta ajudar per tal que no es “contamini” de l’escòria de Nova York.

Us recomanem aquesta pel·lícula –guanyadora de la Palma d’Or del Festival de Cannes i nominada a quatre Premis Òscar, entre altres– per les brillants interpretacions tant de De Niro, com de la jove Foster, i per una exhausta i crítica anàlisi de la societat americana dels anys 70, plasmada en un guió brutalment elaborat per Paul Schrader.